Living in between : schooling processes of working-class students in Northern Portugal.

Autor/Urheber	Freires, Thiago; Pereira, Fátima
Titel	Living in between : schooling processes of working-class students in Northern Portugal.
Quelle	In: Educar; Vol. 54 Núm. 1 (2018), p. 31-47; doi:10.5565/rev/educar.918; oai:ddd.uab.cat:184663; oai:educar.revistes.uab.cat:article/918; 20148801v54n1p31; oai:raco.cat:article/331857; 000423433200003; 85061398531(2018) PDF als Volltext kostenfreie Datei
Sprache	englisch
Dokumenttyp	online; Zeitschriftenaufsatz
DOI	10.5565/rev/educar.918
Schlagwörter	Periphery; Public school; Secondary school; Youth; Equity; Narratives; Perifèria; Escola pública; Instituts d'educació secundària; Joves; Equitat; Investigació narrativa; Periferia; Escuela pública; Institutos de educación secundaria; Jóvenes; Equidad; Investigación narrativa
Abstract	This article discusses schooling processes among students attending public school in contexts defined as vulnerable. The work also takes into account the implications of a narrative- based method, especially in terms of the relationships that can be built between researcher and research participants. On the understanding that the narrative approach has the potential to consolidate itself as a source of information on a particular social group, secondary school students, we raise a debate about the representations young people make of school. In addition, we analyze future frameworks in light of schooling processes developed in disadvantaged areas. With regard to method, we weave a dialogue on the requirements and ethical implications concerning the relationship between researcher and participants. This text is based on biographical meetings held with two students aged 17, a boy and a girl, enrolled in a Portuguese secondary school. The results show that the students perceive school as a key place for learning, a site where socialization occurs and, especially, a refuge from problems. Despite supporting future projections, however, this same school cannot work as a social equity device. ; En este artículo presentamos una investigación sobre los procesos de escolarización de chicos y chicas que asisten a la escuela pública en contextos definidos como vulnerables. El trabajo también plantea las implicaciones de la metodología basada en el enfoque narrativo y, más concretamente, en la relación que se construye entre los participantes en la investigación y el investigador. Entendemos que el enfoque narrativo constituye una fuente de información relevante para analizar a grupos sociales específicos, como es el caso de los estudiantes de un centro de secundaria. En este texto proponemos reflexionar acerca de las representaciones que los alumnos hacen de la escuela y planteamos realizar un debate acerca de los futuros procesos de escolarización de jóvenes situados en zonas desfavorecidas. Con respecto a la metodología, tejemos un diálogo sobre los requisitos y las implicaciones éticas en el campo de las relaciones en la investigación narrativa. El análisis se basa en encuentros biográficos con dos estudiantes de 17 años, un chico y una chica de un instituto portugués. Los resultados muestran que ambos perciben el centro docente como un lugar clave para el aprendizaje y la socialización, y, sobre todo, como un refugio para los problemas cotidianos. Sin embargo, dicho centro, más allá de ayudarles a diseñar un futuro personal, no funciona como un dispositivo de equidad social. ; Aquest article inclou una discussió sobre els processos d'escolarització de nois i noies que assisteixen a l'escola pública en contextos definits com a vulnerables. La recerca també té en compte les implicacions metodològiques basades en un enfocament narratiu, especialment en les relacions que es poden establir entre els participants de la investigació i l'investigador. Considerem que l'enfocament narratiu constitueix una font d'informació rellevant per analitzar grups socials específics, com és el cas dels estudiants de l'escola secundària. En aquest text, hi proposem una reflexió al voltant de les representacions que els alumnes fan de l'escola i plantegem un debat sobre els futurs possibles d'escolarització dels joves en zones desfavorides. Respecte a la metodologia, teixim un diàleg sobre els requisits i les implicacions ètiques relatives a les relacions establertes en el camp de la recerca narrativa. Aquesta investigació es basa en trobades biogràfiques amb dos estudiants de 17 anys, un noi i una noia matriculats en un institut portuguès. Els resultats mostren que tots dos perceben l'escola com un lloc clau per a l'aprenentatge i la socialització, i, sobretot, com un refugi davant dels problemes quotidians. Com a contrapunt, l'escola, més enllà de donar-los suport en el disseny d'un futur personal, no funciona com un dispositiu d'equitat social.
Erfasst von	BASE - Bielefeld Academic Search Engine